DEENEÍ

Per què collons necessita el dentista el teu número de DNI? Potser sóc massa agosarat quan afirmo que la revisió anual te la pot fer ignorant aquesta dada, i potser em passo tres pedanies si aventuro que un bon dentista et podria posar ferros a les dents malgrat no haver introduït aquesta dada tan teòricament privada a la teva fitxa. A no ser que el DNI contingui informació mèdica, extrem que desconec. La veritat és que ni el dentista quan t'obre l'expedient, ni el Carrefour quan et fa la targeta client, ni ningú (excepte els organismes oficials) necessita aquest número que tots els formularis et demanen.
Un amic m'explicava que hi ha països on et poden arribar a multar per facilitar el teu número identitari tan alegrement com ho fem aquí.
L'altre dia una treballadora de Correos em van portar una carta certificada a la feina i em volia fer escriure el meu nom i DNI a la cartolina on has de signar conforme has rebut la carta. Vaig intentar negar-me a escriure el número, però la cartera em va advertir que si no ho feia no em podria entregar la carta. Li vaig preguntar si no n'hi havia prou mostrant-li que el nom del destinatari coincidia amb el nom que constava en el meu DNI, sense necessitat d'escriure'l en una targeta que no m'oferia cap garantia de privacitat. Em va mirar, amb cara de pocs amics i em va dir que era molt lliure de no voler escriure el putu número enlloc, però que llavors ella s'enduria la carta de nou, perquè així ho especificava la normativa.
Confesso que aquell dia jo estava de mal humor, i després de cagar-me en la puta (immerescudament, perquè elles mai no et demanen el DNI), vaig escriure el meu nom real, una combinació aleatòria de 8 dígits i vaig rubricar amb gargot molt allunyat del meu autògraf habitual. Espero que aquell acte, barreja de rabieta, xuleria i objecció de consciència, no em comporti un ingrés a la presó, ni una sanció per ús indegut del DNI d'un altre ciutadà o ciutadana honrat/da. I, sobretot, desitjo de tot cor que la "simpàtica" treballadora de la Sociedad Española de Correos y Telégrafos (encara queda algú que envii telegrames?) no hagi hagut d'afrontar cap obertura d'expedient per haver lliurat una carta sense verificar correctament la identitat del destinatari...

POMES + PERES + SALA DE DESESPERA-CIÓ

Estic veient per la tele el piromusical de la Mercè perquè encara estic convalescent de l'operació i les complicacions derivades (si tens alè de llegir els articles anteriors sabràs de què parlo). Els senyors que l'han dissenyat i jo tenim un concepte de sincronia força diferent. A mi em dóna la sensació que estic veient uns focs artificials molt espectaculars mentre escolto M80 (amb una mica més de música en català, això si...). Curiós invent això dels piromusicals... Jo estic segur que si mantinguessin la seqüència de petards i canviessin l'ordre de les cançons, l'efecte seria gairebé el mateix. El que fan és sumar pomes amb peres: tot és fruita però una cosa són els petards i una altra la música i per molt que s'hi esforcin de sincronia n'hi ha molt poqueta. Ara bé, la postal de la gentada amb les bengales, la font de colors i els altaveus escopint a tota hòstia hits de los 70, los 80 y los 90 (com M80) és magnífica. Som tan guais a Barcelona...
Parlant de coses guais de Barcelona, avui he hagut de tornar a Urgències de l'Hospital del Mar per una reacció alèrgica que m'ataca quan estic baix de defenses. A l'àrea de triatge m'ha atès el mateix metge que l'altre dia i m'ha posat una injecció immediatament per desinflar-me. M'ha dit que m'esperés a la sala d'espera (jo en diria sala de desespera-ció) i que ja em cridarien. Li he preguntat perquè m'havia d'esperar si ja m'havia posat la medicació i el tiu m'ha dit que era perquè em fessin l'informe i la recepta. Eren les 11:45 i en aquell moment estava passant un pacient que havia arribat a les 8:10 del matí. Me les he pirat... URGÈNCIES A L'HOSPITAL DEL MAR, NUNCA MAIS!! Què deuen haver fet quan han cridat el meu nom (suposo que cap ales 16h) i han vist que no responia ningú? Suposo que ningú se'n deu haver preocupat gaire... Menys mal que ja se m'han desinflat els llavis...

HO RETIRO

Vaig estrenar el blog amb un comentari sobre el bon funcionament de la sanitat pública, a partir de l'experiència que vag tenir la setmana passada amb l'Hospital del Mar. Sóc un usuari poc habitual de la sanitat perquè no em poso malalt gaire sovint i, en general, tinc bona salut (espero seguir així!). El passat dimecres em van treure les gases del nas (me les havíen posat durant l'operació) i la doctora em va dir que podia deixar de prendre'm els antibiòtics perquè el perill d'infecció ja havia passat. Però no va ser així, se'm va infectar i ahir divendres a les 10h del matí vaig demanar hora d'urgències al CAP Poblenou (ex-Lope de Vega). Em van donar hora per les 17:40 argumentant que la meva metgessa de capçalera treballava de tardes. Em trobava força malament però vaig acceptar. A les 15h em truquen del CAP i em diuen que la meva metgessa estava malalta i em donen hora a les 19:15 amb un altre doctor. A les 20:00, després de que el doctor fes passar primer als seus pacients habituals, sense respectar les hores que ens havíen donat al mostrador, em va fer passar a mi, bàsicament perquè em vaig queixar i només quedàvem dues persones esperant. Em va visitar i em va dir que ell creia que era una sinusitis, a causa d'una infecció i que ell no em volia receptar res, que millor que anés d'urgències a l'Hospital del Mar, que és on em van operar. Li vaig dir que em trobava molt malament, que no em veia en cor d'esperar 2 hores a urgències perquè em diguessin el mateix que ell. Ell era metge, no? Perquè cony no em podia diagnosticar i punt!! Era divendres, gairebé havia passat la seva hora de plegar i crec que el doctor no es volia complicar la vida (això és una opinió meva). Em va fer un paper que m'havia de servir per no fer cua a urgències de l'hospital i jo m'ho vaig creure. Febrós com estava, me'n vaig anar cap a urgències i em van fer el parte d'entrada a les 20:51. Em van donar un ibuprofè i em em van atendre a les 23:00. Em van fer una radiografia a les 01:00 i a les 2:00 sortia d'allà amb el mateix diagnòstic que el metge del CAP, això si, confirmat per la radiografia més lenta de la història dels RX, amb mal d'esquena per haver estat 4 hores esperant en una cadira de la sala d'espera. A més, la doctora que em atendre em va dir que la radiografia no era tan important per diagnosticar el meu cas. En definitiva, un cas PENÓS, RIDÍCUL, PATÈTIC, IMMERESCUT, IMPROPI, IMMORAL. Si una persona no es troba bé i demana hora d'urgències a les 10h del matí per la via convencional del seu CAP, és molt fort que hagi de fer un viacrucis per un CAP i un hospital, amb arguments absurts per justificar la derivació.
En la primera entrada del blog deia que estava molt content de com havia funcionat la sanitat pública en la meva primera intervenció quirúrgica. Segueixo content de l'operació, però em sento humiliat per l'episodi d'ahir al CAP Poblenou i a l'Hospital del Mar. Al CAP no se'm va prendre seriosament ningú, ni l'adminstratiu que em va donar hora ni el doctor G.que em va enviar cap a l'hospital. A l'Hospital del Mar tenen un servei d'urgències en el qual la gent s'ha d'esperar cinc hores (tota la gent que hi havia portava molta estona esperant) en una sala d'espera incòmoda. No m'hagués importat esperar una hora, perquè entenc que sempre han de prioritzar els pacients greus, però 5 hores d'espera no són pròpies d'una societat desenvolupada. Cada any paguem mooolts diners a la seguretat social i el dia que l'utilitzes descobreixes que aquest dineral està un pèl mal gestionat. Una llàstima. Retiro la meva lloança a la sanitat pública.

SEPTOPLÀSTIA

Encara desconec la millora real, però m'acaben de treure les gases del nas 5 dies després de l'operació i la diferència entre respirar (com fins ara) i respirar bé (a partir d'ara) es farà notar. Tota la vida he tingut el nas manifestament tort, i des del punt de vista estètic no m'ha preocupat gaire. El que em va empènyer a anar a l'otorinolaringòleg va ser el fet de començar a roncar a la nit (cosa difícil de veure fins que no comences a viure en parella) i notar que el nas era una font de molèsties constants. Vaig anar a un otorrí de la seguretat social, a l'Hospital del Mar de Barcelona cap a l mes de març de 2007 i em va donar un diagnòstic en menys de 10 segons d'observació: "has de passar pel quiròfan, et farem una septoplàstia". Ha estat la meva primera operació perquè, afortunadament, la mare naturalesa em va fer força robust i mancat de malalties congènites, i el balanç és molt positiu. Gràcies Dra. A. per l'eficàcia de la seva feina. Gràcies al sistema sanitari català per no haver-me fet perdre el temps: tot ha funcionat ràpid i bé, de forma que m'alegro de no haver fet cas de tots els que m'aconsellaven que m'operés en una clínica privada. Es calcula que cada any treballem més de 3 mesos per mantenir les diferents administracions. Això és molt d'esforç i en aquest cas m'he sentit ben atès per la sanitat pública. Espero que el meu cas no hagi estat una excepció que la resta d'usuaris pensin igual. En un país amb tantes mancances (infrastructures, educació, medi ambient, ...) sembla ser que el model sanitari s'acosta al desitjable.