És difícil sentir-se extranger en una ciutat on hi ha representades totes les nacionalitats. Potser per això la seu de la ONU està a NY...
Amigues, amics,... he trigat una mica a donar senyals de vida, però estic bé. Us trobo a faltar perquè podríem dir que encara no conec a ningú, més enllà del meu company de pis (un personatge bastaaaaant curiós que coneixiereu més avall). Fa uns dies va arribar a la ciutat la Gemma, una companya de classe que fa l'exchange a la mateixa universitat que jo, la qual cosa m'ha abstret de la solitud dels primers dies. Però solitud no és sinònim d'avorriment, perquè com tota gran ciutat, a NY és impossible avorrir-se, i molt menys, quan acabes d'arribar-hi.
Durant aquestes dues setmanes m'he didicat a recórrer els barris de Manhattan, a la recerca del que més s'adaptés a l'experiència que tinc ganes de viure. Des de l'Upper West Side, que és on estic ara (ubicat al costat oest del Central Park), fins a Chinatown, passant per Soho, Lower East side, Midtown, Hells Kitchen (bonic nom per un barri)... i el que més m'ha agradat fins ara: West Village. Pel que m'han dit, West Village és un barri on les protagonistes de Sexo en Nueva York hi fan bastanta vida... i no m'extranya. WV és un petit poblet dintre de Nova York. Si ho traduïm a la manera barcelonina, seria un mix entre Gràcia (per l'ambient friendly) i el Born (pels restaurants, les botiguetes...), però format petits blocs de vivendes de 4 pisos, que ells anomen brownstone (perquè son d'obravista de totxo marronós) i també townhoses, que tendeixen a ser una miqueta més elegants. Aquest tipus de cases no són patrimoni d'aquest barri ni, de fet, tampoc dels EUA, però a West Village hi prodominen per sobre dels grans edificis de vivendes i oficines que caracteritzen NY. La zona del Village (ja sigui a l'est, a Grenwich o a l'oest) és la que he escollit per viure, tot i que de moment, encara no he aconseguit trobar-hi un apartament que encaixi en el meu pressupost.
A part de patejar-me la city, també he sortit força i he pogut conèixer -de la mà del Shantanu, el company de pis- alguns dels locals més exclusius de la ciutat, clubs absolutament espectaculars on no he tingut cullons de demanar ni aigua de l'aixeta, per por d'arruinar-me. L'experiència de visitar aquests locals és molt recomanable, perquè fa molta gràcia veure les maneres dels pijos novaiorquesos, que poden gastar-se entre $100 i $2000 (o més!!) en una nit (entre rondes, propines, drogues, limusines, vestits, joies...). La meva mentalitat catalana i estalviadora m'ha obligat a respirar profundament deu vegades abans d'entrar a cadascun d'aquests antrus luxurientus... és too much! I joder, que la gent aquesta estan tots boníssims i boníssimes, bronzejats (en sol artificial), esculpits (en gimnasos i quiròfans), vestits (per Gucci, Ralph Lauren, Donna Karan), i recolzats per una American Express Negra, que es veu que és lo más!) . Total, que jo empolainat amb un tallat de cabell de barber de barri, vestit amb roba més barata que la copa que s'estan prenent... cantava com una ballarina amb xiruques. Però el moment màgic arriba quan li dius a algun d'aquests superguais que ets de Barcelona. Com si els ho haguessin ensenyat a l'escola, tots diuen Ohhh!! Wonderful!! It's one of my favourite cities!! I've been there! Awesome!! I would like to live there!!! I a tu se't queda cara de tonto perquè acabes d'instalar-te a NY des de Barcelona. Com diuen els Pets a la tornada d'aquella cançó <<és tan cert, que ningú es conforma amb el que té...>>.
A part de sortir per locals pijos, també he pogut conèixer els millors locals gays de la ciutat, evidentment, acompanyat pel meu inseparble company de pis, en Shan (que no pel que m'ha dit, no és família de'n Shin). Com ja sabeu, jo sóc straight, paraula que he hagut d'aprendre per poder sortir viu d'aquests locals, per tant el no-straight de la casa és... ell, esclar. I com que el Shan s'ha converitit en el meu guia (o gaya), al final et dóna la sensació que lo realment difícil a NY és trobar algun local que no sigui gay. S'ha de reconèixer que els locals d'ambient, acostumen a estar molt bé (decoració, animació, música...). Diuen els newyorkers que NY és una ciutat molt gay en general i segons les seves estimacions extraoficials el 40% dels seus habitants ho són. Jo no crec que sigui tant, però és la seva paraula contra la meva i a jutjar per l'experiència que he tingut fins ara... sembla que ho sigui el 100%!!
Així que un dia vaig decidir sortir sol i anar a un local on poder escoltar grups desconeguts en viu. High level, tu. En això si que ens dónen deumil patades. Per experiència pròpia sé que a BCN costa un culló trobar locals per tocar, però també per poder escoltar bons músics amb futur prometedor. A NY hi ha molts locals on programen música en directe i com que hi ha tants músics disposats a tocar, el que fan els locals és programar un artista per hora, entre les 6pm i les 12pm. És a dir, que et pots apalancar en una taula i veure 6 músics diferents en un vespre, tots de bastant nivell, estils variats... Aquell dia vaig tenir oportunitat de xerrar un ratet (uns 2' com a molt) amb una de les cantautores que van passar pel local. Es diu Kailin Garrity i és un mix entre la Sherill Crow i la Norah Jones. Tot i que la seves lletres són una mica simpletes (com les de la majoria d'artistes nord-americans), s'ha de reconèixer que la tia s'ho curra molt i a part de cantar de meravella, toca la guitarra molt decentment i té un directe proper i entranyable. No faré cap comentari sobre lo tremenda que està (no ho puc evitar!).
I res, com que és la primera entrada que publico sobre NY, m'he enrrollat un molt, però tranquils que les properes seran mooolt més curtes i audiovisuals.
Com diuen aquí: Regards and take care!
6 comentarios:
Si noi, ja ho diuen, volta al mon i torna al Born. No hi ha res millor que sortir de casa teva per valorar el que tens i Barcelona és un gran lloc per viure. Però ara toca lo q toca...a liarlaa x los NiuYorks!!
Si vols tenir una experiencia guay musical passat per la washington square, es un parc on sempre hi ha molta penya pels racons que s'acopla l'una al'altra fent Jams de PM. Esos negritos pobres q cantan blues q flipas, cubanitos viejos q tien trastus a las guiris con sus boleros i viejunos cons sus guitarras viejunas con amplis a pilas, mu majo!!
Ala xaval, espero q ens mantinguis informats. CIAOUU!!
He,he... Molt divertida aquesta primera entrega de "La vida de l'Edu a NY"... espero amb expectació la próxima entrega! :-)
Molt bé Edu !!! m'has fet sentir com si estigués passejant pels mateixos carrers de Manhattan... quin relat més guapo. Ja veig que has començat a buscar els teus cercles i les mogudes que més et posen, guay. A veure si acumules energia positiva i t'arrenques per grabar el teu disc o participar en una jam session en algún d'aquests locals tan canyeros.
una abraçada molt forta
marc
Això sí que és una entrada d'any com Déu mana! M'alegra saber que estàs de
conya, i em sorprèn, t'ho he de dir, que en dues setmanes ja hagis aprofundit
tant en el submón gai de la Big Apple... però deixem-ho. Entenc que et flipi
el West Village (ja t'has topat amb la Lewinsky, veïna predilecte?). I el
SoHo. I Chinatown. I el Lower East Side... Doncs prepara't quan coneguis
Brooklyn: Brooklyn Heights, Montague Street, Fulton Avenue al Downtown, Crown
Heights, Williamsburg, el Prospect Park, Carroll Gardens, el barri hassidic a
Borough Park, Atlantic Avenue, i Brighton Beach... Ja em diràs. I pel que fa a
les teves "dire straits" (estretors econòmiques), no em fas pena. Ves a
esmorzar a Veselka (144 Second Ave i 9th St), al East Village; o a un deli
fabulós del carrer 33, entre la Cinquena i la Sisena (a meitat de preu a
partir de les 15h); o al Restaurant La Caridad de Washington Heights; o a
l'indi de Pearl Street, al Financial District; o al Uncle George's Tavern del
Broadway d'Astoria, el barri grec de Queens; o els xinos de Mott Street; o al
Charles'Southern Style Kitchen del Harlem més autèntic, al 2841 Frederick
Douglass Blvd (Eight Ave); o al Mario's del Bronx, al 2342 d'Arthur Ave, a la
fascinant barriada de Belmont... Tot boníssim i barat, així que no et
queixis! Ei, i no t'oblidis de visitar el Promenade de Battery Park City; les
Forbes Magazine Galleries de la Fifth Ave; el bar Rodeo, si t'agrada el
country; el Chinatown de Flushing, Queens; el Carl Schurz Park de
Yorkville; el
Whitney; The Cloisters, a Inwood; l'Abyssinian Baptist Church, al carrer 138
(un diumenge!); la Historic Richmond Town, d'Staten Island; el creuer al
voltant de Manhattan; Lexington Ave a l'alçada del Central Park; la llibreria
The Strand de Broadway, el barri de Fordham del Bronx... etc etc etc
Passa-t'ho
bé.
Entre les entrades al blog i alguns dels comentaris ens podrem fer la guia de viatge! Seguiu indicant restaurants o bars de les 3B per quan hi anem la resta. ;-) Per cert, ara que ja hi ets, suposo que faràs un brunch com Déu mana, no? I no oblidis els pancakes amb xarop d'arce (en català no em ve al cap com era). En fi, volta molt, camina molt. El metro està bé, però caminar, si tens temps, millor. T'ho dirà un cardiòleg i t'ho dic jo, que així veus la city i la seva gent atrafegada amunt i avall. Vigila que de tant mirar a la cúspide dels gratacels no t'estavellis contra un fanal o agafis torticoli (aquesta sí que sé com es diu en català). Per cert, una tarda que no tinguis res a fer, baixa fins a Battery Park o "porahi" i agafa el ferry que va fins Staten Island. No val la pena desembarcar (si et fa il·lu, fes-ho), la travessia d'anada i tornada no té pèrdua i... com a bon català et diré que és gratis (almenys fins el 1999).
Hvala za intiresnuyu iformatsiyu
Publicar un comentario