miércoles, 20 de febrero de 2008
lunes, 4 de febrero de 2008
sábado, 2 de febrero de 2008
PER QUÈ NO MOLA LA CUINA AMERICANA?

Ha costat. Innocent de mi, vaig pensar que trobar pis a NY tampoc seria tan tan tan complicat... i efectivament, complicat no ho és. Però has de tenir una paciència de sant (o un pressupost digne del vaticà). D'entrada has de canviar la teva estructura mental, perquè el seu concepte de pis no és el mateix que el nostre. De fet, m'atreviria a dir que la "cuina americana" es va inventar a Manhattan perquè els va resultar impossible encabir una cuina separada en espais tan reduits. Així va néixer la fusió entre la cuina i el menjador. La següent víctima de la liposucció espaial progressiva va ser aquell quartet que nosaltres tenim i on s'hi posa la rentadora-secadora i una finestra que dona al celobert i on acostumem a estendre roba. Això va donar lloc a una estesa de bugaderies regentades (normalment) per asiàtics, o bé una bugaderia comunitària per tota la comunitat de veïns al "basement" de l'edifici. De tot això en podrien sorgir un seguit d'investigacions sociològiques absurdes que, probablement, ens portaríen a les següents conclusions:
1) L'extraordinària oferta de menjar "take away" a la ciutat té l'origen en la manca d'una cuina com Déu mana a les llars.
2) La cuina americana (en el sentit gastronòmic) és una kk per l'absència d'espais domèstics d'experimentació.
3) Els novaiorquesos, generalment, renten els draps bruts fora de casa.
I posats a fer, un parell de conclusions més de caire personal:
4) M'haurien de donar crèdits extres a la universitat per haver trobat un pis decent en menys de tres setmanes de recerca.
5) La desesperació humana augmenta proporcionalment al nombre de pisos visitats i els teus estandards de qualitat cauen de forma inversament proporcional.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)